dimecres, 30 de gener del 2008
Adheriu-vos al manifest pel Ter
Podeu adherir-vos al manifest de la Plataforma del Ter enviant un correu electrònic a aquesta adreça.
dimarts, 29 de gener del 2008
Alcaldes i regants del Ter volen frenar la portada d'aigua a Barcelona
Reclamen en un manifest que s'aturi el «desmesurat transvasament» d'aigua cap a la conca del Llobregat
El Punt Diari, 29 de gener de 2008
Pagesos, alcaldes, polítics i tècnics van participar dissabte en una reunió al municipi de la Tallada d'Empordà per decidir el manifest en defensa del Ter en vista de la «dramàtica necessitat» del riu de recuperar el seu cabal. A la reunió hi van assistir, per exemple, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró; el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo; el diputat de CiU, Xavier Dilmé, i grups com ara Gent del Ter.
La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3 m³, que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.
PER SOTA DEL MÍNIM L'argument principal d'aquesta demanda és el cabal excepcionalment baix del riu. La mitjana de cabal del Ter durant el 2007 a Girona va ser de 4,20 m³ per segon. Si aquest fos sempre el cabal circulant només compliria el pla de cabals –que regula l'aigua mínima que ha de passar pels rius amb criteris ecològics– durant els mesos d'estiu, entre juliol i setembre. Precisament, aquests mesos són els mesos en què el riu va més ple, perquè des dels pantans es deixa anar més aigua per als regants del Baix Ter. Com que es tracta, però, d'un riu mediterrani –que tradicionalment anava ple a la tardor i l'hivern, i sec durant l'estiu–, aquest funcionament altera el mecanisme propi del riu i de la biodiversitat, i és un dels aspectes que han denunciat les entitats ecologistes.
Però si el cabal que circula habitualment pel Ter ja és poc, la sequera de tot l'any passat encara aguditza la situació. La prioritat del govern és el subministrament d'aigua per beure, i les mesures que s'han anat prenent –l'última de les quals, el 9 de gener, va ser tallar el metres cúbics destinats als regants– van en la direcció de reduir l'aigua del riu, amb un cabal mínim per garantir la supervivència dels ecosistemes aquàtics. Tot i això, si la situació no millora, els 700 litres per segon que ara es deixen anar des de Susqueda poden anar disminuint. Amb tot, l'aigua que passa pel Ter entre la Cellera i Salt és en bona part dels afluents que té el riu. A la ciutat de Girona, el pas d'aigua és mínim, perquè la que porta el riu es desvia per la sèquia Monar i la que els sobra va a l'Onyar i el Güell. Així, el Ter no recupera un cert cabal digne fins a Sant Julià de Ramis, gràcies a l'aigua que s'hi retorna de la depuradora de Campdorà i que manté en bona part la vida del riu. Afluents com ara el Terri també hi ajuden. Aquesta aigua va baixant fins a arribar al Baix Ter, on els regants n'aprofiten una part, i la desembocadura de la gola del Ter, a l'Estartit. Aquests dies, però, la poca aigua que hi passa no té prou força per trencar la sorra de la platja, i el riu no arriba a desembocar.
Des de l'Observatori del Ter es valora que l'ACA hagi fet públiques les dades de cabals, una de les seves peticions constants.La llei d'aigües dóna prioritat a l'abastament d'aigua per beure en cas de sequera, és a dir, al consum domèstic per sobre dels regants, que davant d'una situació de sequera com l'actual han estat els primers a viure les restriccions. El pla de cabals de la Generalitat estableix el cabal mínim que han de tenir els rius i pot fer ajustar el reg per garantir un mínim de continuïtat en el riu i, fins i tot, en situacions de sequera extrema, es pot anular el cabal per garantir l'abastament d'aigua per beure. L'arribada de l'aigua del Ter a Barcelona a través de Cardedeu es va construir als anys seixanta per garantir el subministre a l'àrea metropolitana, alimentada fins llavors pel Llobregat i pous propis.
El Punt Diari, 29 de gener de 2008
Les comunitats de regants del Baix Ter han acordat un manifest que exigeix, entre altres reivindicacions, la recuperació del cabal ecològic al riu Ter i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua del Ter. Aquesta plataforma vol aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturi la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. Ho argumenten amb el fet que el cabal del Ter està sota mínims. De fet, el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat 229 dies de tot l'any passat, o sigui, durant un 64% del 2007. La comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener passat tallar el cabal destinat als regants.
Pagesos, alcaldes, polítics i tècnics van participar dissabte en una reunió al municipi de la Tallada d'Empordà per decidir el manifest en defensa del Ter en vista de la «dramàtica necessitat» del riu de recuperar el seu cabal. A la reunió hi van assistir, per exemple, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró; el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo; el diputat de CiU, Xavier Dilmé, i grups com ara Gent del Ter.
La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3 m³, que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.
PER SOTA DEL MÍNIM L'argument principal d'aquesta demanda és el cabal excepcionalment baix del riu. La mitjana de cabal del Ter durant el 2007 a Girona va ser de 4,20 m³ per segon. Si aquest fos sempre el cabal circulant només compliria el pla de cabals –que regula l'aigua mínima que ha de passar pels rius amb criteris ecològics– durant els mesos d'estiu, entre juliol i setembre. Precisament, aquests mesos són els mesos en què el riu va més ple, perquè des dels pantans es deixa anar més aigua per als regants del Baix Ter. Com que es tracta, però, d'un riu mediterrani –que tradicionalment anava ple a la tardor i l'hivern, i sec durant l'estiu–, aquest funcionament altera el mecanisme propi del riu i de la biodiversitat, i és un dels aspectes que han denunciat les entitats ecologistes.
Però si el cabal que circula habitualment pel Ter ja és poc, la sequera de tot l'any passat encara aguditza la situació. La prioritat del govern és el subministrament d'aigua per beure, i les mesures que s'han anat prenent –l'última de les quals, el 9 de gener, va ser tallar el metres cúbics destinats als regants– van en la direcció de reduir l'aigua del riu, amb un cabal mínim per garantir la supervivència dels ecosistemes aquàtics. Tot i això, si la situació no millora, els 700 litres per segon que ara es deixen anar des de Susqueda poden anar disminuint. Amb tot, l'aigua que passa pel Ter entre la Cellera i Salt és en bona part dels afluents que té el riu. A la ciutat de Girona, el pas d'aigua és mínim, perquè la que porta el riu es desvia per la sèquia Monar i la que els sobra va a l'Onyar i el Güell. Així, el Ter no recupera un cert cabal digne fins a Sant Julià de Ramis, gràcies a l'aigua que s'hi retorna de la depuradora de Campdorà i que manté en bona part la vida del riu. Afluents com ara el Terri també hi ajuden. Aquesta aigua va baixant fins a arribar al Baix Ter, on els regants n'aprofiten una part, i la desembocadura de la gola del Ter, a l'Estartit. Aquests dies, però, la poca aigua que hi passa no té prou força per trencar la sorra de la platja, i el riu no arriba a desembocar.
Des de l'Observatori del Ter es valora que l'ACA hagi fet públiques les dades de cabals, una de les seves peticions constants.La llei d'aigües dóna prioritat a l'abastament d'aigua per beure en cas de sequera, és a dir, al consum domèstic per sobre dels regants, que davant d'una situació de sequera com l'actual han estat els primers a viure les restriccions. El pla de cabals de la Generalitat estableix el cabal mínim que han de tenir els rius i pot fer ajustar el reg per garantir un mínim de continuïtat en el riu i, fins i tot, en situacions de sequera extrema, es pot anular el cabal per garantir l'abastament d'aigua per beure. L'arribada de l'aigua del Ter a Barcelona a través de Cardedeu es va construir als anys seixanta per garantir el subministre a l'àrea metropolitana, alimentada fins llavors pel Llobregat i pous propis.
dilluns, 28 de gener del 2008
En defensa dels drets del riu
El manifest aprovat el dia de la constitució de la Plataforma del Ter fou el següent:
MANIFEST EN DEFENSA DELS DRETS DEL RIU
Davant la greu situació en la que es troba el riu Ter i que s’està agreujant cada dia que passa degut a la sobrexplotació que es fa del seu cabal, els aquí presents, representants de la societat civil gironina i dels ciutadans i ciutadanes de la conca del Ter, en vista dels fets que en els darrers mesos s’estan produint, diguem:
PROU al greu atemptat ecològic que representa deixar el riu Ter sense aigua. La reducció del cabal del riu per sota del cabal de manteniment aboca a la mort, lenta i paulatina, del riu com a corredor biològic i destrueix la vida i les activitats humanes a la seva conca.
PROU als transvasaments desmesurats d’aigua del Ter a altres conques de diferents rius. Després de la derogació del “Plan Hidrológico Nacional” i de la no realització dels transvasaments d’aigua de l’Ebre a Barcelona, ni del Roine. Cal exigir el mateix tracte per al riu Ter i posar fi al transvasament desmesurat del Ter a altres conques, principalment la del Llobregat.
PROU a la destrucció de tot l’ecosistema fluvial, del seu paisatge i de la seva riquesa. El riu Ter ens ha aportat als ciutadans i ciutadanes dels pobles i ciutats de les seves ribes poder disposar d’un recurs natural –l’aigua- que ens ha permès gaudir d’un nivell de benestar i prosperitat que ens ha portat fins als nostres dies. Ho podran seguir fent els nostres fills i filles si les coses continuen com fins ara? Conscients d’això els propis sectors de la conca ens comprometem a fer un ús cada cop més eficient de l’aigua i col·laborar en la recuperació dels aqüífers, com a reserva natural d’aigua per períodes de sequera, i la funcionalitat de les planes fluvials, en la mesura que sigui raonable.
Per posar fi a aquesta situació DEMANEM,
· El retorn a la vida del riu deixant que hi flueixi el cabal suficient pel seu correcte funcionament natural, ompliment dels aqüífers, i subministrament als municipis de la seva conca per a usos cívics, activitats agrícoles i econòmiques dels pobles i ciutats de la conca del Ter.
· El respecte i compliment de les directrius de la Directiva Marc de l’aigua de la Unió Europea, a tot el país i especialment a la conca del Ter.
· El compromís del Govern de la Generalitat de que els nous cabals aportats per les noves dessaladores i el millor aprofitament dels freàtics a la conca del Llobregat, serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a primer pas d’un procés que garanteixi el retorn, a mig termini, de la totalitat de l’aigua que va a la conca del Llobregat.
· Que el Parlament de Catalunya aprovi una llei que minimitzi l’aportació fora de conca i especialment a la del Llobregat a la meitat (4 m3/s), en el termini màxim de sis anys, modificant la llei 15/1959, com a pas previ d’anular aquest transvasament en el termini màxim de dotze anys.
· Mentrestant, cal garantir immediatament un cabal ecològic mínim de 3 m3/s al seu pas per Girona i les necessitats pels regadius del Baix Ter. No pot ser, que per disposar del transvasament, es permeti l’augment il·limitat del subministrament d’aigua per usos localitzats en altres conques, encara que siguin per aigua d’ús de boca, sense preservar les necessitats de la mateixa conca del Ter, tal i com preveu la llei 15/1959.
· Un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter, a través de la seva aportació d’aigua especialment a les comarques barcelonines i a gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país.
DEMANEM EN DEFINITIVA UNA GESTIÓ DIFERENT DEL TER.
MANIFEST EN DEFENSA DELS DRETS DEL RIU
Davant la greu situació en la que es troba el riu Ter i que s’està agreujant cada dia que passa degut a la sobrexplotació que es fa del seu cabal, els aquí presents, representants de la societat civil gironina i dels ciutadans i ciutadanes de la conca del Ter, en vista dels fets que en els darrers mesos s’estan produint, diguem:
PROU al greu atemptat ecològic que representa deixar el riu Ter sense aigua. La reducció del cabal del riu per sota del cabal de manteniment aboca a la mort, lenta i paulatina, del riu com a corredor biològic i destrueix la vida i les activitats humanes a la seva conca.
PROU als transvasaments desmesurats d’aigua del Ter a altres conques de diferents rius. Després de la derogació del “Plan Hidrológico Nacional” i de la no realització dels transvasaments d’aigua de l’Ebre a Barcelona, ni del Roine. Cal exigir el mateix tracte per al riu Ter i posar fi al transvasament desmesurat del Ter a altres conques, principalment la del Llobregat.
PROU a la destrucció de tot l’ecosistema fluvial, del seu paisatge i de la seva riquesa. El riu Ter ens ha aportat als ciutadans i ciutadanes dels pobles i ciutats de les seves ribes poder disposar d’un recurs natural –l’aigua- que ens ha permès gaudir d’un nivell de benestar i prosperitat que ens ha portat fins als nostres dies. Ho podran seguir fent els nostres fills i filles si les coses continuen com fins ara? Conscients d’això els propis sectors de la conca ens comprometem a fer un ús cada cop més eficient de l’aigua i col·laborar en la recuperació dels aqüífers, com a reserva natural d’aigua per períodes de sequera, i la funcionalitat de les planes fluvials, en la mesura que sigui raonable.
Per posar fi a aquesta situació DEMANEM,
· El retorn a la vida del riu deixant que hi flueixi el cabal suficient pel seu correcte funcionament natural, ompliment dels aqüífers, i subministrament als municipis de la seva conca per a usos cívics, activitats agrícoles i econòmiques dels pobles i ciutats de la conca del Ter.
· El respecte i compliment de les directrius de la Directiva Marc de l’aigua de la Unió Europea, a tot el país i especialment a la conca del Ter.
· El compromís del Govern de la Generalitat de que els nous cabals aportats per les noves dessaladores i el millor aprofitament dels freàtics a la conca del Llobregat, serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a primer pas d’un procés que garanteixi el retorn, a mig termini, de la totalitat de l’aigua que va a la conca del Llobregat.
· Que el Parlament de Catalunya aprovi una llei que minimitzi l’aportació fora de conca i especialment a la del Llobregat a la meitat (4 m3/s), en el termini màxim de sis anys, modificant la llei 15/1959, com a pas previ d’anular aquest transvasament en el termini màxim de dotze anys.
· Mentrestant, cal garantir immediatament un cabal ecològic mínim de 3 m3/s al seu pas per Girona i les necessitats pels regadius del Baix Ter. No pot ser, que per disposar del transvasament, es permeti l’augment il·limitat del subministrament d’aigua per usos localitzats en altres conques, encara que siguin per aigua d’ús de boca, sense preservar les necessitats de la mateixa conca del Ter, tal i com preveu la llei 15/1959.
· Un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter, a través de la seva aportació d’aigua especialment a les comarques barcelonines i a gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país.
DEMANEM EN DEFINITIVA UNA GESTIÓ DIFERENT DEL TER.
Mas Badia, 26 de gener de 2008.
diumenge, 27 de gener del 2008
La Plataforma comença a caminar!
El Punt Diari, 27 de gener de 2008
Els regants aproven un manifest i impulsen una plataforma oberta a tothomReclamen recuperar el cabal ecològic al riu Ter
La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3m³ que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.
Els regants aproven un manifest i impulsen una plataforma oberta a tothomReclamen recuperar el cabal ecològic al riu Ter
Les comunitats de regants del Baix Ter van acordar ahir a la tarda a la Tallada d'Empordà un manifest que exigia, entre altres reivindicacions, la recuperació del cabal ecològic al riu Ter i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua del Ter. Aquesta plataforma vol aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets.
La trobada que es va fer al mas Badia va posar de manifest la coincidència dels pagesos i dels polítics i tècnics presents en l'acte davant la dramàtica necessitat de recuperar l'aigua del Ter. La reunió va comptar amb l'assistència, entre d'altres, de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró; el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo; el diputat de CiU, Xavier Dilmé, i grups com ara Gent del Ter.
La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3m³ que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
