Plataforma del Ter

L'ACA no convenç.... i els regants tornen al carrer

2008-03-19T09:10:00.002+01:00

La conferència que el dimecres 18 de març va fer el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, a Girona va servir per reafirmar el descontentament de polítics, regants, empresaris i municipis amb la gestió de la sequera. Vegeu la notícia publicada a El Punt (19-03-08): Regants i empresaris desconfien de les mesures de l'ACA per tornar cabal al Ter

Tot i que Hernández va admetre la difícil situació dels regants del Baix Ter, no va apuntar mesures que serveixin per corregir la situació. La resposta no s'ha fet esperar. Aquest proper divendres, 21 de març, les comunitats de regants del Ter, Unió de Pagesos i els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya han convocat una nova manifestació. Es tracta d'una tractorada que sortirà a les 10 del matí des de Torroella de Montgrí i Pals i arribarà fins a Girona, on a les 12 del migdia es farà una concentració al pont sobre el Ter a Fontajau. El lema de la tractorada és "Pel retorn de l'aigua del Ter".

58 institucions i entitats demanen el retorn de l'aigua del Ter

2008-03-18T08:48:00.004+01:00

Nou recompte: ja són 32 els ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona que han aprovat la moció del Ter, 26 les entitats que o bé han subscrit el Manifest en defensa dels drets del riu o bé donen suport a la Plataforma del Ter i 16 els municipis que han sol·licitat, i fins i tot alguns ja llueixen, la pancarta sota el lema "Necessitem l'aigua. Defensem el Ter". Llegiu la notícia publicada pel Diari de Girona (18-03-08) aquí.

Altres notícies interessants publicades durant aquest mes de març:

La situació ecològica del riu - article de Ponç Feliu al Diari de Girona (16-03-08)
La Plataforma del Ter defensa un debat de l'aigua en l'àmbit català - El Punt (09-03-08)
La Plataforma del ter obté d'empresaris i polítics el compromís de reclamar el retorn d'aigua al riu - Diari de Girona (07-03-02)
Plataforma del Ter veu el transvasament com una 'càrrega insuportable' - Diari de Girona (10-03-08)

El pas del Rec del Molí per Verges

2008-03-05T12:35:00.001+01:00

Consulteu aquest interessant escrit sobre el pas del Rec del Molí per Verges fet el 29 de febrer passat:

http://www.dyagirona.org/noticia.php?id=311

Degoteig constant de notícies sobre la manca de cabal i els seus efectes

2008-03-05T11:41:00.006+01:00

El telenotícies Migdia de Tv3 en la seva desconnexió a les comarques gironines del dimecres o4 de març va treure una notícia sobre l'afectació que el cabal del Ter té a nivell de medi ambient amb les explicacions d'Albert Ruhí, membre de l'Ateneu Naturalista de Girona, i Ponç Feliu, vicepresident del Consorci Alba-Ter. Es pot visualitzar el vídeo, que porta per nom "La sequera canvia el Ter" al portal http://www.3cat24.cat.

Aquests dies és paulatina però constant la presència de la problemàtica del Ter als mitjans de comunicació, sobretot als mitjans dels territoris afectats. La qüestió però és que el degoteig sigui constant i que de mica en mica el tema vagi calant també a l'àrea metropolitana. Un bon exemple en tenim amb l'acudit publicat a El Periódico del dia 27 de febrer de 2008:

O amb el reportatge que va aparèixer al mateix mitjà, El Periódico, uns dies abans i en les primeres pàgines com a tema del dia: "El Ter ja no arriba al mar".

Ajuntaments i consells comarcals ratifiquen el seu suport a la Plataforma

2008-03-05T11:24:00.006+01:00

L’aigua va ser un dels punts a tractar en l’assemblea general que el Consorci Alba-Ter, que representa 46 ajuntaments i 5 consells comarcals de la conca del Ter, va celebrar el 29 de febrer passat a Bescanó. Per una banda, es va aprovar la moció del Ter després de l’exposició de l’alcaldessa de Verges, Marta Payeró, que va afirmar que “volem un retorn de cabal un cop hi hagi totes les dessaladores en marxa i volem una temporalització d’aquest retorn”. Una moció aprovada ja per unes 25 institucions de tota la conca. Pere Prat, alcalde de Manlleu, va recalcar que l'alt i mig Ter, tot i no patir el problema directe de l'abstracció de cabal, també es solidaritzen amb la resta del territori. I és que el Ter és un, és de tots i s'ha de defensar conjuntament. Tan és així que ajuntaments com Campdevànol i Ribes de Freser, per on hi passa el riu Freser, Ripoll, Manlleu, Roda de Ter, Torelló o el propi Consell Comarcal del Ripollès han aprovat o estan a punt d'aprovar la moció.

D’altra banda, es va ratificar el paper del Consorci com a portaveu dels ajuntaments i consells comarcals en la defensa i denúncia dels problemes derivats del poc cabal que circula pel riu i en reclamar un retorn d’aigua amb un horitzó de no als transvasaments. Segons el president, Francesc Camps, “cal treballar plegats en una estratègia a llarg termini perquè les conques siguin autònomes i no necessitin aportacions hídriques externes”. En canvi, el Consorci creu que són els tècnics qui han de decidir com es programa i amb quines mesures el retorn de cabal.

L’assemblea també va servir per donar compte i ratificar el paper del Consorci dins la Plataforma del Ter, que agrupa municipis, entitats ecologistes, regants i institucions diverses, com a instrument idoni per “anar tots a una” en la defensa d’un cabal digne pel riu Ter.

Reunions per recollir suports

2008-03-05T10:40:00.003+01:00

Una de les tasques de la Plataforma del Ter és la de recollir suports de representants del món social, polític i econòmic. Aquest mes de febrer hi ha hagut reunions amb el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, amb Joan Vila de PIMEC Girona, amb la FOEG i amb els caps de llista per les eleccions generals a la demarcació de Girona: amb Jordi Xuclà de CiU, Biel Jover d’ICV i Francesc Canet d’ERC. Les reunions previstes pel mes de març són amb Montse Palma del PSC, amb la rectora de la Universitat de Girona i amb la cambra de Comerç i Indústria de Girona.

La fotografia correspon a la trobada que membres de la Plataforma del Ter van mantenir el dimecres 27 de febrer amb el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy. Hi van assistir Francesc Camps i Ponç Feliu del Consorci Alba-Ter, Lluis Parramon de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, Jordi Ponjoan de les comunitats de regants del Baix Ter i Aleix Comas de l'Ateneu Naturalista de Girona.

Reunió amb el Conseller Baltasar, que es compromet a iniciar el retorn de cabal el 2009

2008-03-05T10:30:00.002+01:00

El 28 de febrer passat i a petició del Consorci Alba-Ter, membre de la Plataforma que representa 46 ajuntaments i 5 consells comarcals de la conca del Ter, el Conseller Baltasar i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua van anar fins a Celrà per escoltar la preocupació del territori sobre el riu Ter. Baltasar es va comprometre a reduir les aportacions del Ter cap a les conques internes a partir de 2009 i va reconèixer el paper important que ha jugat i juga el riu per abastir bona part de la població catalana.

El Consorci Alba-Ter va posar damunt la taula la preocupació dels ajuntaments de la conca del Ter davant els problemes estructurals de cabal que fa 20 anys que arrossega el riu i que s’han agreujat per la sequera i l’incessant transvasament cap a les conques internes que abasten l’àrea més poblada de Catalunya. I si bé el Conseller es va comprometre a començar a efectuar el retorn a partir de l'any que ve, el Consorci va reclamar una temporalització d’aquest compromís amb dates i xifres (m3/s) a retornar. És per això que Medi Ambient, ACA i el Consorci crearan una comissió de seguiment que, de moment, es tornarà a reunir abans de setmana santa. Malgrat la reunió i els anuncis del Conseller, segons Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i portaveu de la Plataforma del Ter, “el Consorci no pot parlar de satisfacció mentre el riu continua perdent aigua”.

En la trobada hi van participar Francesc Camps, president del Consorci i alcalde de Celrà; Ponç Feliu, vice-president del Consorci i regidor de l’Ajuntament de Girona i Marta Payeró, membre del Consell de Govern del Consorci i alcaldessa de Verges amb Baltasar, Manuel Hernández, director de l’Agència Catalana de l’Aigua; Jordi Martinoy, delegat del Govern de la Generalitat a Girona; Gabriel Borràs, director de planificació de l’ACA i Emili Santos, delegat del Departament de Medi Ambient.

Manifestació dels regants el 2 de març

2008-02-27T09:12:00.004+01:00

Les comunitats de regants del Ter, Unió de Pagesos i Joves Agricultors han convocat una manifestació per aquest proper diumenge dia 2 de març sota el lema "Pel retorn de la nostra aigua". El punt de trobada serà als ponts del riu Ter a Verges i a Torroella de Montgrí a les 11 del matí.

19 institucions aproven la moció

2008-02-26T14:52:00.002+01:00

Ja són 19 les institucions d'arreu de la conca que han aprovat mocions per demanar el retorn de cabal al Ter. Són la Diputació de Girona, Torroella de Montgrí, Verges, Jafre, Serra de Daró, Colomers, el Consell Comarcal del Baix Empordà, Girona, Salt, Sant Julià de Ramis, Celrà, Bescanó, Campllong, Sarrià de Ter, Flaçà, la Cellera de Ter, Lloret de Mar, Manlleu i Roda de Ter. Es preveu que properament passin mocions als plenaris dels consells comarcals del Gironès i el Ripollès i els ajuntaments de Ripoll, Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses.

Moció del Ter

2008-02-18T11:09:00.001+01:00

Model de moció per als Ajuntaments gironnis preocupats per l'estat ecològic del riu Ter:

MOCIÓ

El riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal a través dels embassaments i de la derivació constant d’aigua cap a altres conques internes catalanes, es troba molt sovint en unes condicions ecològiques extremadament precàries al seu pas per la ciutat de Girona. Aquest fet, a més de causar un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic, provoca el deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i moltes alteracions a l’ecosistema fluvial del riu, que s’evidencien en aspectes com la pèrdua de biodiversitat, l’afavoriment d’espècies al·lòctones, la desaparició dels boscos de ribera, la regressió d’espècies sensibles o escasses, etc.

La Llei específica del riu Ter de l’any 1959 estableix el repartiment dels cabals del Ter regulats amb els embassaments atorgant a l’àrea de Barcelona fins a 8m3/seg, sempre i quan es puguin garantir els cabals necessaris per als regants, l’abastament de Girona i Costa Brava (1,6m3/seg) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m3/seg). Aquest cabal mínim del riu no es compleix durant gran part dels dies de l’any, ja que l’extracció que se’n fa cap a Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu. Aquesta situació vulnera la Llei del 1959 i també el Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat.

Aquesta problemàtica, agreujada els darrers temps, ha portat a diversos moviments socials, sindicats de pagesos, entitats ecologistes, col·lectius científics i altres entitats, institucions i persones a títol particular, a reflexionar sobre la necessitats de trobar una solució definitiva a un problema que cal afrontar per assegurar el futur del riu i del seu territori. S’han proposat diverses mesures per a reduir i minimitzar el cabal del Ter transvasat cap a Barcelona i comarques centrals i meridionals d’avui en dia, com són l’aprofitament d’altres conques molt més substancioses, la creació de noves dessaladores i l’aprofitament d’aigües del freàtic a les conques receptores, juntament a una necessària sensibilització ambiental sobre la importància de l’estalvi d’aigua. Una actuació en aquesta línia duta a terme pel Govern de la Generalitat de Catalunya, que continua la planificació iniciada amb la construcció de la dessaladora de Blanes és la nova construcció per part de l’Agència Catalana de l’Aigua de les noves dessaladores de la Tordera, Cunit i del Prat de Llobregat, que poden ser una oportunitat, per primer cop des de fa dècades, per a reduir el cabal que el riu Ter deriva cap a altres conques catalanes, juntament a altres imprescindibles mesures com l’estalvi d’aigua a tots nivells.

Enguany vivim, per tercer any consecutiu, l’any més sec de la dècada. Segons els propis estudis de la Generalitat de Catalunya, aquest no és un fet excepcional, sinó que forma part dels efectes previstos com a conseqüència de l’escalfament global del planeta. Si el recurs de l’aigua ja era limitat, en el futur esdevindrà més escàs encara. Entenem que aquest fet haurà de comportar un fort compromís a tots nivells per a reduir la despesa d’aigua i un compliment més estricte de la legislació vigent en matèria de cabals mínims i relació d’usos. La recent proposta de l’ACA de reduir el cabal circulant del riu fins a una desena part del cabal ecològic mínim (0,3 m3/seg) és del tot inassumible, ja que no permet la mínima dilució exigible de la càrrega contaminant que l’estació depuradora aboca al riu (0,5 m3/seg). A més, aquesta situació perjudicarà a tots els municipis que aigües avall de Girona s’abasten de l’aqüífer del Ter.

Els municipis de la conca del riu Ter han estat durant molts anys solidaris amb gran part del territori català, especialment a les comarques barcelonines. Aquesta solidaritat ha servit, com s’ha fet públic des del Consorci Alba-Ter en reiterades ocasions, per a contribuir al desenvolupament econòmic i social del nostre país. Tanmateix, ha arribat un punt que, en part a causa de la sequera cada vegada més acusada, i en gran part pel sistemàtic transvasament d’aigua cap a altres conques catalanes, les comarques gironines demanen un replanteig d’aquesta situació, amb el benentès que això ha de suposar un avenç cap al desenvolupament sostenible del país i que cal que sigui fet de forma assenyada, raonable i esglaonada, explicada i assumida per tots els territoris, els proveïdors i els receptors de les aigües del riu Ter o altres conques.

És per tot això que l’Ajuntament de Girona pren els següents

ACORDS

· Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que faci un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter, a través de la seva aportació d’aigua a les comarques barcelonines i gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país, i que expliciti el compromís amb el restabliment urgent del cabal ecològic del riu Ter.

· Sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que els nous cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a primer pas d’un procés que garanteixi un cabal ecològic al riu Ter.

· Demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que reconsideri els cabals previstos per al proper trimestre per evitar la mort biològica del riu.

· Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que es facin públiques les balances hídriques anuals de la conca del riu Ter, així com una facilitació de la informació actualitzada públicament sobre els cabals instantanis que circulen en diferents trams del riu Ter, la seva qualitat ecològica i els volums derivats cap a altres conques catalanes.

· Demanar a aquestes institucions una calendarització concreta del compromís expressat per les diverses autoritats respecte el retorn dels cabals al Ter, tant pel que fa a la quantitat d’aigua que ha de retornar a la seva conca, com pel que fa a temporalització d’aquestes mesures.

· Donat que a la Comissió de Desembassament del dia 8 de gener de 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua va adquirir el compromís que en el cas que s’hagin de fer restriccions, aquestes es realitzin arreu del territori que es nodreix d’aigua del riu Ter, sigui en municipis de la pròpia conca del Ter o sigui en pobles i ciutats d’altres conques receptores, deixar en suspens el pla de contingència que contempla establir restriccions a Girona fins a l’entrada de la fase 2 del Decret de Sequera.

· Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Parlament de Catalunya, al Consorci Alba Ter i a la Plataforma del Ter.

· Acordar que l’Ajuntament, s’adhereixi a la Plataforma del Ter, constituïda el passat 19 de gener.

Cap poble sense pancarta

2008-02-08T23:20:00.000+01:00

A la reunió de la Plataforma del Ter celebrada el dia 8 de febrer de 2008, s'ha decidit que es tirava endavant la iniciativa de posar pancartes en els pobles riberencs del Ter.

En cas que alguna institució o entitat en vulgui una, pot demanar-la enviant un correu a: albater@albater.org

Adheriu-vos al manifest pel Ter

2008-01-30T23:16:00.000+01:00

Podeu adherir-vos al manifest de la Plataforma del Ter enviant un correu electrònic a aquesta adreça.

Alcaldes i regants del Ter volen frenar la portada d'aigua a Barcelona

2008-01-29T22:49:00.000+01:00

Reclamen en un manifest que s'aturi el «desmesurat transvasament» d'aigua cap a la conca del Llobregat

El Punt Diari, 29 de gener de 2008

Les comunitats de regants del Baix Ter han acordat un manifest que exigeix, entre altres reivindicacions, la recuperació del cabal ecològic al riu Ter i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua del Ter. Aquesta plataforma vol aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturi la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. Ho argumenten amb el fet que el cabal del Ter està sota mínims. De fet, el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat 229 dies de tot l'any passat, o sigui, durant un 64% del 2007. La comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener passat tallar el cabal destinat als regants.

Pagesos, alcaldes, polítics i tècnics van participar dissabte en una reunió al municipi de la Tallada d'Empordà per decidir el manifest en defensa del Ter en vista de la «dramàtica necessitat» del riu de recuperar el seu cabal. A la reunió hi van assistir, per exemple, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró; el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo; el diputat de CiU, Xavier Dilmé, i grups com ara Gent del Ter.

La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3 m³, que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.

PER SOTA DEL MÍNIM L'argument principal d'aquesta demanda és el cabal excepcionalment baix del riu. La mitjana de cabal del Ter durant el 2007 a Girona va ser de 4,20 m³ per segon. Si aquest fos sempre el cabal circulant només compliria el pla de cabals –que regula l'aigua mínima que ha de passar pels rius amb criteris ecològics– durant els mesos d'estiu, entre juliol i setembre. Precisament, aquests mesos són els mesos en què el riu va més ple, perquè des dels pantans es deixa anar més aigua per als regants del Baix Ter. Com que es tracta, però, d'un riu mediterrani –que tradicionalment anava ple a la tardor i l'hivern, i sec durant l'estiu–, aquest funcionament altera el mecanisme propi del riu i de la biodiversitat, i és un dels aspectes que han denunciat les entitats ecologistes.

Però si el cabal que circula habitualment pel Ter ja és poc, la sequera de tot l'any passat encara aguditza la situació. La prioritat del govern és el subministrament d'aigua per beure, i les mesures que s'han anat prenent –l'última de les quals, el 9 de gener, va ser tallar el metres cúbics destinats als regants– van en la direcció de reduir l'aigua del riu, amb un cabal mínim per garantir la supervivència dels ecosistemes aquàtics. Tot i això, si la situació no millora, els 700 litres per segon que ara es deixen anar des de Susqueda poden anar disminuint. Amb tot, l'aigua que passa pel Ter entre la Cellera i Salt és en bona part dels afluents que té el riu. A la ciutat de Girona, el pas d'aigua és mínim, perquè la que porta el riu es desvia per la sèquia Monar i la que els sobra va a l'Onyar i el Güell. Així, el Ter no recupera un cert cabal digne fins a Sant Julià de Ramis, gràcies a l'aigua que s'hi retorna de la depuradora de Campdorà i que manté en bona part la vida del riu. Afluents com ara el Terri també hi ajuden. Aquesta aigua va baixant fins a arribar al Baix Ter, on els regants n'aprofiten una part, i la desembocadura de la gola del Ter, a l'Estartit. Aquests dies, però, la poca aigua que hi passa no té prou força per trencar la sorra de la platja, i el riu no arriba a desembocar.

Des de l'Observatori del Ter es valora que l'ACA hagi fet públiques les dades de cabals, una de les seves peticions constants.La llei d'aigües dóna prioritat a l'abastament d'aigua per beure en cas de sequera, és a dir, al consum domèstic per sobre dels regants, que davant d'una situació de sequera com l'actual han estat els primers a viure les restriccions. El pla de cabals de la Generalitat estableix el cabal mínim que han de tenir els rius i pot fer ajustar el reg per garantir un mínim de continuïtat en el riu i, fins i tot, en situacions de sequera extrema, es pot anular el cabal per garantir l'abastament d'aigua per beure. L'arribada de l'aigua del Ter a Barcelona a través de Cardedeu es va construir als anys seixanta per garantir el subministre a l'àrea metropolitana, alimentada fins llavors pel Llobregat i pous propis.

En defensa dels drets del riu

2008-01-28T22:55:00.003+01:00

El manifest aprovat el dia de la constitució de la Plataforma del Ter fou el següent:

MANIFEST EN DEFENSA DELS DRETS DEL RIU

Davant la greu situació en la que es troba el riu Ter i que s’està agreujant cada dia que passa degut a la sobrexplotació que es fa del seu cabal, els aquí presents, representants de la societat civil gironina i dels ciutadans i ciutadanes de la conca del Ter, en vista dels fets que en els darrers mesos s’estan produint, diguem:

PROU al greu atemptat ecològic que representa deixar el riu Ter sense aigua. La reducció del cabal del riu per sota del cabal de manteniment aboca a la mort, lenta i paulatina, del riu com a corredor biològic i destrueix la vida i les activitats humanes a la seva conca.

PROU als transvasaments desmesurats d’aigua del Ter a altres conques de diferents rius. Després de la derogació del “Plan Hidrológico Nacional” i de la no realització dels transvasaments d’aigua de l’Ebre a Barcelona, ni del Roine. Cal exigir el mateix tracte per al riu Ter i posar fi al transvasament desmesurat del Ter a altres conques, principalment la del Llobregat.

PROU a la destrucció de tot l’ecosistema fluvial, del seu paisatge i de la seva riquesa. El riu Ter ens ha aportat als ciutadans i ciutadanes dels pobles i ciutats de les seves ribes poder disposar d’un recurs natural –l’aigua- que ens ha permès gaudir d’un nivell de benestar i prosperitat que ens ha portat fins als nostres dies. Ho podran seguir fent els nostres fills i filles si les coses continuen com fins ara? Conscients d’això els propis sectors de la conca ens comprometem a fer un ús cada cop més eficient de l’aigua i col·laborar en la recuperació dels aqüífers, com a reserva natural d’aigua per períodes de sequera, i la funcionalitat de les planes fluvials, en la mesura que sigui raonable.

Per posar fi a aquesta situació DEMANEM,

· El retorn a la vida del riu deixant que hi flueixi el cabal suficient pel seu correcte funcionament natural, ompliment dels aqüífers, i subministrament als municipis de la seva conca per a usos cívics, activitats agrícoles i econòmiques dels pobles i ciutats de la conca del Ter.

· El respecte i compliment de les directrius de la Directiva Marc de l’aigua de la Unió Europea, a tot el país i especialment a la conca del Ter.

· El compromís del Govern de la Generalitat de que els nous cabals aportats per les noves dessaladores i el millor aprofitament dels freàtics a la conca del Llobregat, serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a primer pas d’un procés que garanteixi el retorn, a mig termini, de la totalitat de l’aigua que va a la conca del Llobregat.

· Que el Parlament de Catalunya aprovi una llei que minimitzi l’aportació fora de conca i especialment a la del Llobregat a la meitat (4 m3/s), en el termini màxim de sis anys, modificant la llei 15/1959, com a pas previ d’anular aquest transvasament en el termini màxim de dotze anys.

· Mentrestant, cal garantir immediatament un cabal ecològic mínim de 3 m3/s al seu pas per Girona i les necessitats pels regadius del Baix Ter. No pot ser, que per disposar del transvasament, es permeti l’augment il·limitat del subministrament d’aigua per usos localitzats en altres conques, encara que siguin per aigua d’ús de boca, sense preservar les necessitats de la mateixa conca del Ter, tal i com preveu la llei 15/1959.

· Un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter, a través de la seva aportació d’aigua especialment a les comarques barcelonines i a gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país.

DEMANEM EN DEFINITIVA UNA GESTIÓ DIFERENT DEL TER.

Mas Badia, 26 de gener de 2008.

La Plataforma comença a caminar!

2008-01-27T22:53:00.000+01:00

El Punt Diari, 27 de gener de 2008

Els regants aproven un manifest i impulsen una plataforma oberta a tothomReclamen recuperar el cabal ecològic al riu Ter

Les comunitats de regants del Baix Ter van acordar ahir a la tarda a la Tallada d'Empordà un manifest que exigia, entre altres reivindicacions, la recuperació del cabal ecològic al riu Ter i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua del Ter. Aquesta plataforma vol aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets.

La trobada que es va fer al mas Badia va posar de manifest la coincidència dels pagesos i dels polítics i tècnics presents en l'acte davant la dramàtica necessitat de recuperar l'aigua del Ter. La reunió va comptar amb l'assistència, entre d'altres, de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró; el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo; el diputat de CiU, Xavier Dilmé, i grups com ara Gent del Ter.

La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3m³ que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.