Manifestació dels regants el 2 de març

Les comunitats de regants del Ter, Unió de Pagesos i Joves Agricultors han convocat una manifestació per aquest proper diumenge dia 2 de març sota el lema "Pel retorn de la nostra aigua". El punt de trobada serà als ponts del riu Ter a Verges i a Torroella de Montgrí a les 11 del matí.

19 institucions aproven la moció

Ja són 19 les institucions d'arreu de la conca que han aprovat mocions per demanar el retorn de cabal al Ter. Són la Diputació de Girona, Torroella de Montgrí, Verges, Jafre, Serra de Daró, Colomers, el Consell Comarcal del Baix Empordà, Girona, Salt, Sant Julià de Ramis, Celrà, Bescanó, Campllong, Sarrià de Ter, Flaçà, la Cellera de Ter, Lloret de Mar, Manlleu i Roda de Ter. Es preveu que properament passin mocions als plenaris dels consells comarcals del Gironès i el Ripollès i els ajuntaments de Ripoll, Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses.

Moció del Ter

Model de moció per als Ajuntaments gironnis preocupats per l'estat ecològic del riu Ter:

MOCIÓ

El riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal a través dels embassaments i de la derivació constant d’aigua cap a altres conques internes catalanes, es troba molt sovint en unes condicions ecològiques extremadament precàries al seu pas per la ciutat de Girona. Aquest fet, a més de causar un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic, provoca el deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i moltes alteracions a l’ecosistema fluvial del riu, que s’evidencien en aspectes com la pèrdua de biodiversitat, l’afavoriment d’espècies al·lòctones, la desaparició dels boscos de ribera, la regressió d’espècies sensibles o escasses, etc.

La Llei específica del riu Ter de l’any 1959 estableix el repartiment dels cabals del Ter regulats amb els embassaments atorgant a l’àrea de Barcelona fins a 8m3/seg, sempre i quan es puguin garantir els cabals necessaris per als regants, l’abastament de Girona i Costa Brava (1,6m3/seg) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m3/seg). Aquest cabal mínim del riu no es compleix durant gran part dels dies de l’any, ja que l’extracció que se’n fa cap a Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu. Aquesta situació vulnera la Llei del 1959 i també el Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat.

Aquesta problemàtica, agreujada els darrers temps, ha portat a diversos moviments socials, sindicats de pagesos, entitats ecologistes, col·lectius científics i altres entitats, institucions i persones a títol particular, a reflexionar sobre la necessitats de trobar una solució definitiva a un problema que cal afrontar per assegurar el futur del riu i del seu territori. S’han proposat diverses mesures per a reduir i minimitzar el cabal del Ter transvasat cap a Barcelona i comarques centrals i meridionals d’avui en dia, com són l’aprofitament d’altres conques molt més substancioses, la creació de noves dessaladores i l’aprofitament d’aigües del freàtic a les conques receptores, juntament a una necessària sensibilització ambiental sobre la importància de l’estalvi d’aigua. Una actuació en aquesta línia duta a terme pel Govern de la Generalitat de Catalunya, que continua la planificació iniciada amb la construcció de la dessaladora de Blanes és la nova construcció per part de l’Agència Catalana de l’Aigua de les noves dessaladores de la Tordera, Cunit i del Prat de Llobregat, que poden ser una oportunitat, per primer cop des de fa dècades, per a reduir el cabal que el riu Ter deriva cap a altres conques catalanes, juntament a altres imprescindibles mesures com l’estalvi d’aigua a tots nivells.

Enguany vivim, per tercer any consecutiu, l’any més sec de la dècada. Segons els propis estudis de la Generalitat de Catalunya, aquest no és un fet excepcional, sinó que forma part dels efectes previstos com a conseqüència de l’escalfament global del planeta. Si el recurs de l’aigua ja era limitat, en el futur esdevindrà més escàs encara. Entenem que aquest fet haurà de comportar un fort compromís a tots nivells per a reduir la despesa d’aigua i un compliment més estricte de la legislació vigent en matèria de cabals mínims i relació d’usos. La recent proposta de l’ACA de reduir el cabal circulant del riu fins a una desena part del cabal ecològic mínim (0,3 m3/seg) és del tot inassumible, ja que no permet la mínima dilució exigible de la càrrega contaminant que l’estació depuradora aboca al riu (0,5 m3/seg). A més, aquesta situació perjudicarà a tots els municipis que aigües avall de Girona s’abasten de l’aqüífer del Ter.

Els municipis de la conca del riu Ter han estat durant molts anys solidaris amb gran part del territori català, especialment a les comarques barcelonines. Aquesta solidaritat ha servit, com s’ha fet públic des del Consorci Alba-Ter en reiterades ocasions, per a contribuir al desenvolupament econòmic i social del nostre país. Tanmateix, ha arribat un punt que, en part a causa de la sequera cada vegada més acusada, i en gran part pel sistemàtic transvasament d’aigua cap a altres conques catalanes, les comarques gironines demanen un replanteig d’aquesta situació, amb el benentès que això ha de suposar un avenç cap al desenvolupament sostenible del país i que cal que sigui fet de forma assenyada, raonable i esglaonada, explicada i assumida per tots els territoris, els proveïdors i els receptors de les aigües del riu Ter o altres conques.

És per tot això que l’Ajuntament de Girona pren els següents

ACORDS

· Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que faci un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter, a través de la seva aportació d’aigua a les comarques barcelonines i gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país, i que expliciti el compromís amb el restabliment urgent del cabal ecològic del riu Ter.

· Sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que els nous cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a primer pas d’un procés que garanteixi un cabal ecològic al riu Ter.

· Demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que reconsideri els cabals previstos per al proper trimestre per evitar la mort biològica del riu.

· Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que es facin públiques les balances hídriques anuals de la conca del riu Ter, així com una facilitació de la informació actualitzada públicament sobre els cabals instantanis que circulen en diferents trams del riu Ter, la seva qualitat ecològica i els volums derivats cap a altres conques catalanes.

· Demanar a aquestes institucions una calendarització concreta del compromís expressat per les diverses autoritats respecte el retorn dels cabals al Ter, tant pel que fa a la quantitat d’aigua que ha de retornar a la seva conca, com pel que fa a temporalització d’aquestes mesures.

· Donat que a la Comissió de Desembassament del dia 8 de gener de 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua va adquirir el compromís que en el cas que s’hagin de fer restriccions, aquestes es realitzin arreu del territori que es nodreix d’aigua del riu Ter, sigui en municipis de la pròpia conca del Ter o sigui en pobles i ciutats d’altres conques receptores, deixar en suspens el pla de contingència que contempla establir restriccions a Girona fins a l’entrada de la fase 2 del Decret de Sequera.

· Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Parlament de Catalunya, al Consorci Alba Ter i a la Plataforma del Ter.

· Acordar que l’Ajuntament, s’adhereixi a la Plataforma del Ter, constituïda el passat 19 de gener.

Cap poble sense pancarta

A la reunió de la Plataforma del Ter celebrada el dia 8 de febrer de 2008, s'ha decidit que es tirava endavant la iniciativa de posar pancartes en els pobles riberencs del Ter.

En cas que alguna institució o entitat en vulgui una, pot demanar-la enviant un correu a: albater@albater.org