El Punt Diari, 29 de gener de 2008
Les comunitats de regants del Baix Ter han acordat un manifest que exigeix, entre altres reivindicacions, la recuperació del cabal ecològic al riu Ter i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua del Ter. Aquesta plataforma vol aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturi la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. Ho argumenten amb el fet que el cabal del Ter està sota mínims. De fet, el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat 229 dies de tot l'any passat, o sigui, durant un 64% del 2007. La comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener passat tallar el cabal destinat als regants.
Pagesos, alcaldes, polítics i tècnics van participar dissabte en una reunió al municipi de la Tallada d'Empordà per decidir el manifest en defensa del Ter en vista de la «dramàtica necessitat» del riu de recuperar el seu cabal. A la reunió hi van assistir, per exemple, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró; el regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo; el diputat de CiU, Xavier Dilmé, i grups com ara Gent del Ter.
La trobada va tenir com a element clau consensuar el manifestat. L'acord entre els pagesos era notablement clar, al marge de matisos. En tot cas, hi va haver dues aportacions que van fer encara més precisa la reivindicació. En el document que es va posar a debat es demanava la derogació de la llei 12/1959, que regula el transvasament de l'aigua. Enric Pardo i el gerent del Consorci Costa Brava, Manel Serra, van alertar que demanar la derogació podria ser un error greu. Tots dos, juntament amb els pagesos, admetien que calia demanar que es restablís el cabal de 3 m³, que, tot i ser insuficient, ara tampoc es compleix. Els regants van voler encara més precisió i, com a mesura de força, ja que les necessitats actuals eren dramàtiques, van demanar que s'exigís aquest restabliment. Els pagesos tampoc van descartar fer mobilitzacions.
PER SOTA DEL MÍNIM L'argument principal d'aquesta demanda és el cabal excepcionalment baix del riu. La mitjana de cabal del Ter durant el 2007 a Girona va ser de 4,20 m³ per segon. Si aquest fos sempre el cabal circulant només compliria el pla de cabals –que regula l'aigua mínima que ha de passar pels rius amb criteris ecològics– durant els mesos d'estiu, entre juliol i setembre. Precisament, aquests mesos són els mesos en què el riu va més ple, perquè des dels pantans es deixa anar més aigua per als regants del Baix Ter. Com que es tracta, però, d'un riu mediterrani –que tradicionalment anava ple a la tardor i l'hivern, i sec durant l'estiu–, aquest funcionament altera el mecanisme propi del riu i de la biodiversitat, i és un dels aspectes que han denunciat les entitats ecologistes.
Però si el cabal que circula habitualment pel Ter ja és poc, la sequera de tot l'any passat encara aguditza la situació. La prioritat del govern és el subministrament d'aigua per beure, i les mesures que s'han anat prenent –l'última de les quals, el 9 de gener, va ser tallar el metres cúbics destinats als regants– van en la direcció de reduir l'aigua del riu, amb un cabal mínim per garantir la supervivència dels ecosistemes aquàtics. Tot i això, si la situació no millora, els 700 litres per segon que ara es deixen anar des de Susqueda poden anar disminuint. Amb tot, l'aigua que passa pel Ter entre la Cellera i Salt és en bona part dels afluents que té el riu. A la ciutat de Girona, el pas d'aigua és mínim, perquè la que porta el riu es desvia per la sèquia Monar i la que els sobra va a l'Onyar i el Güell. Així, el Ter no recupera un cert cabal digne fins a Sant Julià de Ramis, gràcies a l'aigua que s'hi retorna de la depuradora de Campdorà i que manté en bona part la vida del riu. Afluents com ara el Terri també hi ajuden. Aquesta aigua va baixant fins a arribar al Baix Ter, on els regants n'aprofiten una part, i la desembocadura de la gola del Ter, a l'Estartit. Aquests dies, però, la poca aigua que hi passa no té prou força per trencar la sorra de la platja, i el riu no arriba a desembocar.
Des de l'Observatori del Ter es valora que l'ACA hagi fet públiques les dades de cabals, una de les seves peticions constants.La llei d'aigües dóna prioritat a l'abastament d'aigua per beure en cas de sequera, és a dir, al consum domèstic per sobre dels regants, que davant d'una situació de sequera com l'actual han estat els primers a viure les restriccions. El pla de cabals de la Generalitat estableix el cabal mínim que han de tenir els rius i pot fer ajustar el reg per garantir un mínim de continuïtat en el riu i, fins i tot, en situacions de sequera extrema, es pot anular el cabal per garantir l'abastament d'aigua per beure. L'arribada de l'aigua del Ter a Barcelona a través de Cardedeu es va construir als anys seixanta per garantir el subministre a l'àrea metropolitana, alimentada fins llavors pel Llobregat i pous propis.
